Divendres 23 de setembre a les 19.00 a l’Auditori Museu Municipal Castell
Projecció del documental produït per CANAL+ l’any 2014 sobre fotoperiodisme: “No me llames fotógrafo de guerra“
A continuació Xerrada-Col·loqui sobre fotoperiodisme amb els fotógrafs Emilio Morenatti i Sandra Balsells.
Sandra Balsells, nascuda a Barcelona.
Al 1989, després de llicenciar-se en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, es trasllada a Londres on s’inicia professionalment en l’àmbit del fotoperiodisme. Allí, després de cursar un Postgrau de Fotoperiodisme en el London College of Printing, comença la seva trajectòria com a fotògrafa freelance.
Al 1991, coincidint amb el procés de desintegració de l’antiga Iugoslàvia, cobreix l’esclat de la guerra a Croàcia com a col·laboradora freelance del diari britànic The Times. Des de llavors i fins a finals de l’any 2000, gran part de la seva trajectòria fotogràfica se centra a la zona dels Balcans, on documenta els esdeveniments més significatius de les successives guerres iugoslaves a Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Kosovo, col·laborant amb diversos mitjans de comunicació nacionals i estrangers. A més, ha realitzat nombrosos reportatges a Israel, Palestina, Mèxic, Romania, Canadà, Cuba, Moçambic, Haití i Sicília.
És autora del llibre Balkan in memoriam (Blume, 2002), un extens recorregut fotogràfic per la dècada més convulsa de l’antiga Iugoslàvia; i coautora del llibre Montreal Metropole vue par 30 grands reporters (Aux Yeux du Monde, 2000). En l’àmbit televisiu, és coautora dels documentals Dying for the Truth (Channel 4, 1994) i Retrats de l’ànima (TVC, 2004).
Ha participat en més de cinquanta exposicions individuals i col·lectives i la seva obra figura en diverses col·leccions públiques i privades.
L’any 2006 obté el Premi Ortega i Gasset a la Millor Labor Informativa pel seu treball sobre la guerra i la postguerra en l’antiga Iugoslàvia.
En 2007, participa en el projecte expositiu L’arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna organitzat pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
En els últims anys ha comissariat diversos projectes fotogràfics entre els quals destaquen Latidos de un mundo convulso (Lunwerg-Caja Madrid, 2007) una extensa obra expositiva i bibliogràfica que recull una selecció del millor fotoperiodisme espanyol dels últims 25 anys i en el qual també participa com coautora; i Desaparecidos (2011), del fotoperiodista Gervasio Sánchez, un projecte documental centrat en el tema de la desaparició forçosa i exhibit simultàniament en el MUSAC (León), CCCB (Barcelona) i La Casa Encendida (Madrid).
És sots-directora, amb Gervasio Sánchez, en totes les edicions del prestigiós seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracín (Terol).
Des de l’any 1995 compagina el seu treball de fotoperiodista amb la docència de la fotografia a la Universitat Ramon Llull.
Emilio Morenatti, nascut a Saragossa i criat a Jerez de la Frontera.
Va començar la seva carrera en el periodisme gràfic en un diari local de Jerez de la Frontera, mentre estudiava per ser dibuixant.
Des de llavors, el seu treball ha estat distingit amb els premis Andalusia de Periodisme (1993) i l’Europeu de Fotografia Fujifilm (1995). Va obtenir un esment d’honor en el “World Press Photo” (2007) i el “Pictures of the Year International”, el “FotoPres” (2009) pel seu treball “Violència de gènere a Pakistan”, retrats sobre dones pakistaneses que havien sofert atacs amb àcid. El “World Press Photo” (2010) i escollit fotoperiodista de l’any 2010 per l’Associació Nacional de Fotògrafs de Premsa. Una fotografía seva de la vaga del 29 de març de 2012 a Barcelona va ser guardonada amb el tercer premi de la categoría de fets contemporànis en el “World Press Photo”. Guanyador del Premi Ortega y Gasset de Periodisme Gràfic al 2013. Premi Solidaris 2015 de la ONCE.
Encara que fins el 2003 la seva carrera va estar vinculada a Sevilla, Emilio Morenatti ha viatjat “per mig món” com a fotògraf d’EFE i ha immortalitzat esdeveniments tal com cims europeus, els Jocs Olímpics de Sydney o el viatge de les tropes espanyoles a l’Iraq a bord del buc ‘Galícia’.
Amb una àmplia vocació d’ajuda social, va viatjar a Africa per primera vegada en 2001 per posteriorment realitzar una exposició de les fotografies que havia pres a Malawi i destinar tots els guanys a l’ajuda d’aquest continent.
Al febrer de 2003, va demanar l’excedència en EFE amb la finalitat de complir el seu somni de treballar en zones de conflicte. Va ser contractat per l’agència nord-americana Associated Press (AP), que el va enviar a Afganistan a l’abril de 2004, on va romandre un any.
El 2005, AP va ser destinat a Jerusalem per cobrir el conflicte palestí-israelià i un any més tard va ser segrestat per uns encaputxats quan sortia de casa seva a la franja de Gaza i alliberat il·lès al dia següent.
Va dirigir gairebé dos anys la secció de fotografia d’Associated Press a Pakistan.
El 12 d’agost de 2009 va ser un dels dos periodistes d’AP, junt amb dos soldats dels Estats Units, greument ferits a l’Afganistan quan el seu vehicle va fer esclatar una mina. Va perdre el peu esquerre en l’explosió, i va ser traslladat a un hospital a Dubai.
Actualment esta afincat a Barcelona, i es el director de l’agencia fotográfica Associated Press per Espanya i Portugal.
