Abans de res, desitgem que tothom es trobi bé de salut i que aquesta pandèmia no segueixi molt dura.
El passat dijous 24 de setembre va tenir lloc l’única activitat pública del Gra, amb totes les mesures de precaució establertes (mascaretes, distancia, neteja de mans)
Es va fer l’entrega de premis als guanyadors dels concursos socials de l’any 2019, amb assistència controlant l’aforament, a la placeta, al portal del Gra.
Els guanyadors van ser els següents:
– concurs social, foto individual
3a. classificada: Mayte Cortina
2n. classificat: Josep Lluis Bernal
1er. classificat (empat): Pere Sarrate
1a. classificada (empat): Elisa Lucas Uribe
– concurs social, col.leccio:
3r. classificat: Joaquim Ferrer
2n. classificat: Mayte Cortina
1er. classificat: Elisa Lucas Uribe
– concurs foto anem a caminar:
3a. classificada: Mayte Cortina
2n. classificat: Pere Farré
1a. classificada: Adriana Gómez
Enhorabona als guanyadors i animem a tots els socis a presentar-se als socials de l’any 2020
GRUP FOTOGRÀFIC “EL GRA” Benvolgudes amigues i benvolguts amics. Abans que res, desitgem que tothom es trobi bé de salut i que aquest confinament no sigui molt dur. Per tal d’intentar que aquesta situació anòmala sigui menys dura, des de la Junta s’ha pensat a organitzar un concurs/mostra de fotografia on puguin participar tots els socis del “Gra” i també fer-ho extensiu a tota la ciutadania de Rubí… i perquè no, d’arreu del país… És una ocasió immillorable perquè tothom, fins i tot els que normalment no participeu en concursos, envieu les vostres fotografies i conegueu l’opinió d’altres companys i amics fotògrafs. Les bases són molt senzilles: CONCURS – CONFINAMENT 2020 TEMA – lliure, foto interior, exterior, bodegó, retrat, documental, etc… però relacionada amb el confinament pel CORONAVIRUS FOTOS – 1 foto de mòbil o càmera, que pot estar ajustada o retocada amb tècniques posteriors. FORMAT – en JPG, Color o Blanc i Negre, sense logo, ni copyright ni marca d’aigua. El nom de la imatge tindrà aquest format: COGNOM1-COGNOM2-NOM.JPG mida en píxels que no superi per cap costat els 1024×1024 píxels. Si no sabeu com ajustar-ho, no patiu, els tècnics d`”El Gra” ja ho farem per tu (és per no carregar de megues les xarxes d’internet). En qualsevol cas no pot superar els 5 mb. TRAMESA – envieu la foto al correu seguent: aulaelgra@gmail.com VISUALITZACIÓ – www.facebook.com/ElGraRubi VOTACIÓ – tothom qui vulgui podrà votar pel Facebook, clicant M’AGRADA fins a 5 fotos de les presentades (si algú en vota més de 5, s’anul·laran els seus vots) CALENDARI – Data limit de recepció: les 23.59 del dilluns 13/04 Dates votacions: del 15/04 a les 0.00 al 19/04 a les 23.59 GUANYADORS – les 10 fotos més votades, que es publicaran al web d`”El Gra”, amb els noms dels seus autors: www.grupfotograficelgra.cat NOTES: Es tracta de participar solidàriament contra la pandèmia del CORONAVIRUS “El Gra” no en farà cap ús comercial de les fotos, només publicar-les a Internet, fent constar l’autoria, pels nostres canals de difusió: Web, Facebook, Instagram i Twitter. #CONFINAMENT2020 #RUBIESQUEDAACASA Col·labora, no et quedis confinat al sofà…. Web: www.grupfotograficelgra.cat Facebook: www.facebook.com/ElGraRubi Instagram: @grupfotograficelgra Twitter: @elgrafoto
A Guatemala, dones indígenes maies autodenominades com a Defensores, lluiten contra corporacions transnacionals que estan saquejant recursos naturals en territori indígena. En alguns casos, com en el que es mostra en aquest reportatge, han aconseguit detenir les activitats d’una d’aquestes empreses. No obstant això, hi ha altres empreses transnacionals en la zona llestes per a instal•lar-se.
La defensa del territori s’emmarca en la cosmovisió maia i l’estret vincle entre la naturalesa i les persones. Els Defensores pensen que qualsevol agressió en el territori té un impacte en els seus cossos, en forma de malalties. Per a expressar-ho, han encunyat el terme cos-territori, i per aquest motiu van començar a autodenominar-se Defensores del cos-territori.
El seu activisme en aquesta lluita les ha motivat a reflexionar sobre la violència que també enfronten en el seu entorn immediat. Les Defensores s’han adonat que, per a viure una vida lliure de violències, no és suficient lluitar contra les violències externes, la de les empreses hidroelèctriques i l’Estat, si no aborden també les violències patriarcals que sofreixen en el seu entorn més pròxim: en les seves llars i en les seves comunitats.
Per a fer front a les diferents agressions que enfronten, duen a terme processos de sanació per a sacsejar la culpa i el dolor. La sanació és un moment del procés polític col•lectiu que els permet estar en un lloc de confiança entre les dones, un lloc de “sororidad” on treballen col•lectivament per a desprendre’s de la vergonya i la culpa, per haver estat violades o agredides, per haver denunciat, per no atendre la família sota els paràmetres tradicionals…
Des de la seva pròpia experiència diària, les Defensores han entès com totes les lluites estan connectades, tal com els seus cossos ho estan amb el territori. Per a continuar lluitant, resistint, sanar la ment que traeix, el cos adolorit, l’ànima afligida, el territori ferit, elles són Defensores del cos-territori.
Fotografies i text: Ester Pérez Berenguer
Gràcies a l’Associació SUDS
BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Nascuda a Barcelona, vaig estudiar la carrera de Filosofia, que em va ajudar a tenir una visió crítica del meu entorn i l’afany d’entendre darrere les aparences. Paral•lelament, vaig començar a formar-me en fotografia.
En els meus inicis, vaig treballar d’assistent de diferents fotògrafs de moda i de producte comercial, però va anar en una agència de premsa on més vaig gaudir amb la fotografia ràpida i audaç.
Amb la voluntat de contribuir a la transformació social, també he desenvolupat la meva carrera professional en el sector de la cooperació al desenvolupament, on vaig treballar en diverses ONG’s a Barcelona i a Anglaterra. Gràcies a aquest bagatge, tinc un bon coneixement de la lluita pels drets humans, i especialment pels drets de les dones. Això m’ha permès elaborar i integrar un discurs des d’una perspectiva de drets, no victimista, sinó des de la dignitat que suposa la lluita transformadora.
La combinació de la meva experiència en el camp de la cooperació internacional, la lluita pels drets humans, haver viscut en diferents països i finalment la passió per la fotografia, són elements que conformen la meva visió del món.
Últims reconeixements (2017-2019):
EXPOSICIONS: Exposició «DEFENSORES» a: Festival de Fotografia Documental DocField; XIV Fòrum contra la violència de gènere; Diputació de Barcelona; el Prat de Llobregat; Olesa de Montserrat; Sant Quirze del Vallès; Cambrils; Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Exposició «RECONEIX LA FLORESTA!» a Sant Cugat del Vallès.
PUBLICACIONS: Diferents publicacions del sector sense ànim de lucre (Fundació Portolà, Associació SUDS, Associació Novact).
PREMIS: Photography 4 Humanity – Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides; Mediterranean Women’s Fund: Blipoint Mulafest Festival; Premi Joan Cabanas; Projectes d’Art i Exposicions de St. Cugat del Vallès; Premi Dolors Porredón; Festival d’Art Nemo.
NOTA “El Gra”:
Una de les seves fotos està actualment exposada a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, perquè ha guanyat un premi en Drets Humans a les Nacions Unides, junt amb altres 9 fotos d’altres fotògrafs. Concretament es aquesta:
Sortida
a la Font de Can Moritz – 8 de febrer de 2020 – GRUP FOTOGRÀFIC EL
GRA
Sortida:
8h des de la seu de EL GRA
Segons
explica la notícia del Diari
de Rubí
del 2 d’octubre del 2015: «La
finca de Can Matarí —actualment Castellnou— va ser comprada per
Louis
Moritz,
que feia servir el mas com a casa d’estiueig. Moritz pertanyia a
una família aburgesada alemanya que es va traslladar a viure a
Barcelona a mitjan segle XIX, on va fundar un negoci cerveser. Quan
Louis Moritz morí, el 1920, els hereus del negoci, dels terrenys i
també de la fortuna del patriarca van fer construir, dins la finca i
al costat de la masia de Can Matarí, la
casa modernista que encara s’hi troba actualment, coneguda com a
Can Moritz,
l’arquitecte de la qual és una autèntica incògnita.»
Aquest
podria ser un resum ràpid dels orígens de la font
de Can Mortiz,
desconeguda fins fa ben poc pels rubinencs i els habitants de la
zona,
i que es troba a menys de 20 minuts en cotxe del centre de Rubí, a
la urbanització de Castellnou.
Va ser construïda en la mateixa època que la casa de Can Moritz
(l’any 1922,
tal com mostra la inscripció de la foto 1). La font va ser
descoberta fa prop de dos anys per veïns que passejaven per la zona:
les tasques de neteja fetes per l’Ajuntament per treure els arbres
que havien caigut durant les ventades del desembre del 2014 havien
destapat una joia arquitectònica i patrimonial del municipi. Els
veïns es van posar en contacte amb Rubí d’Arrel i a partir d’aquí
una colla de voluntaris van fer una primera neteja de l’àmbit de
la font, retirant runa, terra i vegetació (foto 2). Nota:
si voleu veure la font restaurada, haureu de venir a la sortida per
veure-la en directa!
Foto 1. Font de Can Moritz (foto: Jordi Simó)
Foto 2. Els voluntaris netejant la font (foto: Jordi Simó)
Des
dels anys cinquanta, la font es troba en terrenys de propietat
municipal. La masia,
però, segueix sent de propietat
privada, iestà
catalogada com a Patrimoni Arqueològic de Rubí.
El Diari
de Rubí
diu a la seva notícia: «Els
destins de la casa i la font es van separar —i potser va ser en
aquest moment quan quedà abandonada [la font]— quan els Moritz van
decidir vendre tota la finca al voltant dels anys cinquanta a
Construccions Junyent, qui en va fer una reparcel·lació, la va
urbanitzar i va rebatejar la zona com a Castellnou. Va ser aleshores
quan Can Matarí i Can Moritz van quedar dins la mateixa parcel·la
—de 27.300 m2—,
que va ser venuda a una família adinerada de Sabadell que es
dedicava al sector tèxtil. La
font va quedar fora de la parcel·la, ja que els terrenys on està
situada, just sobre el torrent, van ser declarats municipals.»
La
restauració
de la font de Can Moritz
l’ha finançat i realitzat l’Ajuntament de Rubí, mentre que la
millora de l’entorn de la font s’ha finançat a través del
projecte BlueHealth (https://bluehealth2020.eu/)
i amb la col·laboració de Rubí d’Arrel (s’hi han plantat
ametllers, que esperem poder veure florits el dia 8). El projecte ha
estat un treball transdisciplinar entre el centre de recerca
Barcelona Institut de Salut Global (ISGlobal),
que lidera el projecte BlueHealtha
l’àrea de Barcelona, el màster en
Intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni de la Universitat
Autònoma de Barcelona
(UAB), Rubí
d’Arrel, el Centre Excursionista de Rubí (CER)
i l’Ajuntament
de Rubí.
Actualment la font és un dels punts d’interès de la Xarxa
d’Itinieraris dissenyada pel Centre Excursionista de Rubí i Rubí
d’Arrel (http://www.rubicer.cat/xarxa-ditineraris-de-rubi/).
Actualment,
l’ús de les fonts per fer fontades és poc habitual. De fet, la
pèrdua d’aquesta activitat també ha estat un dels motius de la
degradació de les fonts, no només al nostre municipi. És per això
que és important fer-hi activitats i visitar les fonts del nostre
municipi de tant en tant.
INFO
IMPORTANT:
el dia 8 caminarem fins a la font, que es troba a uns 7.5km del
centre de Rubí (2h si no es fan fotos). Al llarg del camí també
passarem per la restaurada font de Sant Muç i les fonts de Can Roig,
que les veurem en el camí de tornada. Si algú estigués cansat a
l’arribar a la font, hi ha servei d’autobús disponible.
Altrament la tornada són també 7.5h (2h més). Com
que farem fotografies, que d’això es tracta, arribarem a l’hora
de dinar a casa.
Itinerari aproximat de la ruta que farem el dia 8 de febrer fins a la font (punt vermell)
