EL QUE CERCO AMB LA FOTOGRAFIA ÉS VIATJAR I FOTOGRAFIAR LA NATURA, ESPECIALMENT LA FAUNA.
INTENTO NO PARAR D’APENDRE. FINS I TOT HE FET UN CURS DE FOTOGRAFIA AMB EL MÒBIL.
RESPECTO EL BLANC I NEGRE PERÒ EL QUE MÉS M’ATRAU PER LA MEVA FOTOGRAFIA ÉS EL COLOR.
TINC MOLTS DESTINS PENDENTS, NO SÉ SI ELS PODRÉ FER TOTS, PERÒ EL QUE INTENTO ÉS FER-NE UN DE DIFERENT CADA ANY QUAN M’EN VAIG DE VACANCES.
La primera càmera fotogràfica va ser un regal de comunió i gràcies a anar-se’n d’ERASMUS el seu pare li va pagar una compacta on s’endinssà en el món de les diapositives. A l’era digital va continuar fent fotografia de viatges i en el moment d’adquirir una reflex va fer el primer curs de fotografia. Ja alternant natura i viatges va tenir un punt d’inflexió assistint a l’escola Grisart de Barcelona tot i que no ha parat de fer cursos. Ultimament els fa on-line, cosa que inicià amb la pandèmia.
Ha guanyat alguns premis de concursos locals com la #millorfototerrassa2017 organitzat per @terrassaturismei el FOTO ÈGARA 2023, a nivell nacional el premi Àngel Casanovas al Saló del CET i ha estat finalista en el concurs internacional MEDFOTO.
Ha donat conferències i xerrades al Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts de Terrassa, Casal de Cultura Sebastià Serrano de Bellvís, Amics de la Foto de Lleida, Museu etnològic del Monseny a Arbúcies i ha col.laborat recitant poemes i projectant fotos dels seus viatges amb l’Òmnium Cultural. Fotos seves formen part d’exposicions col.lectives, pròpies i publicacions de les entitats a les quals pertany de Terrassa i també de fora de la ciutat.
El terrassenc Jordi Chamagué i Sans, membre del CET i de les seccions de Fotografia i Ciències, i també d’entitats fotogràfiques i de natura d’àmbit català i estatal, ens porta amb aquest rotllo a Alaska, combinant el que més busca en la fotografia : viatges i natura.
Des de terra, mar i aire aconsegueix captar paisatges, fauna i flora a l’estiu de l’estat americà d’Alaska, anomenat pels americans la darrera frontera. El 1867, William H. Seward, secretari d’estat dels Estats Units, la va comprar al tsar Alexandre II en un moment en què l’imperi rus tenia dificultats econòmiques, per 7.200.000 $.
Com a referència una vegada més dels viatges del segle passat de gent del Centre Excursionista de Terrassa, amb uns companys de viatge formidables i organitzat per una agencia especialitzada, veurem d’una forma directa en les fotos exposades tot allò que ens pot haver arribat pels documentals i alguna cosa més.
Els medis de comunicació : Premsa, Ràdio i Televisió local de Terrassa, Ràdio Lleida, Diari El SEGRE i El Carrilet de Bellvís se n’han fet ressò.
LLOCS EXPOSATS I EXPOSICIONS:
CENTRE CULTURAL CAIXA D’ESTALVIS DE TERRASSA
Les dues cares de Rússia.
Xinesos.
COL.LEGI D’ARQUITECTES TÈCNICS DEL VALLÈS
Moments de natura.
CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA
Moments de natura.
CENTRE CULTURAL UNIM
Kènia. Safari fotogràfic.
Postals
L’hora blava
AMICS DE LES ARTS DE TERRASSA
L’hora blava
CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA
Alaska.La darrera frontera.
CASAL DE CULTURA SEBASTIÀ SERRANO DE BELLVÍS
Alaska.La darrera frontera.
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY LA GABELLA D’ARBÚCIES
Títol: “Una passejada per la fotografia estereoscòpica amb una aturada a Rubí”
Breu currículum:
Jaume Escofet ha impartit docència en el camp de l’òptica i la fotografia. En el camp concret de la fotografia ha treballat en el temes de qualitat de la imatge, fotografia pinhole i fotografia estereoscòpica. És fotògraf aficionat i li agrada experimentar amb tècniques analògiques. També és membre del Grup Fotogràfic “El Gra”.
Rotllo:
Es presentaran diferents tècniques de captació, processament i presentació de la imatge estereoscòpica així com un recull de fotos de l’autor. Es farà un recorregut històric d’aquesta tècnica on s’exhibiran fotos estereoscòpiques fetes per Pere Xercavins a començaments del segle XX.
“SEMPRE HE PENSAT QUE LA FOTOGRAFIA ESTÀ DINS DEL MEU CAP, LA CÀMERA I L’EDICIÓ SÓN LES EINES”
“LA FOTOGRAFIA M’HA DONAT LA VIDA, HE FET EL QUE HE VOLGUT”
De sempre he estat vinculat a Foto Film Calella, organitzant tallers i cursets, participant en concursos, col·laborant en exposicions col·lectives i individuals. A través de Foto Film Calella inicio una relació amb la Fundació Vicenç Ferrer amb la qual col·laboro sempre que puc tant en l’àmbit individual i també com a membre de Foto Film.
Retratar, exactament és això el que sento que faig. Soc un «retratista»: la persona sempre està al centre de les meves produccions. Sempre m’ha agradat experimentar, sortir del retrat clàssic, arriscar i buscar nous punts de vista, i ho he fet de totes les maneres possibles: jugant amb tècniques i textures, explorant objectius o experimentant amb l’entorn on situo els protagonistes. I també retratar el nu femení ha estat, des de sempre, una de les meves passions. Jugar amb la sinuositat i les formes del cos femení, amb les seves llums i les seves ombres. El bodegó, la fotografia de viatges i els animalons —tot i que sento que no li he dedicat prou temps— un tema en el qual em sento també còmode. Fent bodegons pots controlar tots els elements del fet fotogràfic i aquest control fa que sigui més fàcil arribar a expressar el discurs que tens dins del cap, i el fet de viatjar és un munt d’experiències. Ves a saber si no són uns bons camps on continuar experimentant…
De fet, sempre he pensat que la fotografia està dins del meu cap, la càmera i l’edició són les eines.